Not marbre nor the gilded monuments
Of princess shall outlive this pow'rful rhyme,
O, talment tradueix Gerard Vergés en la seva versió dels sonets de Shakespeare,
Més que el marbre i que els auris monuments
dels prínceps durarà el meu vers puixant.
I si bé en aquest cinquanta-cinquè sonet Shakespeare sembla molt segur de la vàlua del seu vers, no són pocs el sonets on el propi Shakespeare dubta d'aquesta vàlua, com quan es lamenta de l'abandó de les muses, And my sick muse doth give another place, essent, potser aquest contradir-se a si mateix, aquest bellugueig entre el dubte i l'envaniment,una més de les moltes raons que fan que Shakespeare sigui qui és, o, més aviat, qui diem que és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada