Crec que sempre havia estat jo molt segur de ser un home, vull dir un mascle. Primer un nen, després un jove, ara un home, d'aquí poc un vell. La prova evident de la meva condició era que vaig néixer amb penis, i bé es diu que els mascles tenim penis però les femelles no. Després, amb els anys, altres proves físiques semblaven corroborar aquesta primera impressió, com ara la manca de desenvolupament dels meus pits, l'evident creixement de pel a les meves galtes, o la meva capacitat ejaculatòria. A més, hi havia el reconeixement social, doncs des de la família més propera fins als saludats més esporàdics, tothom m'ha pres sempre per un mascle. I una altra aparent evidència, encara que irrellevant, doncs bé podria jo ser lesbiana, és que més aviat em sento físicament atret per aquelles que hom identifica com a dones.
Però de la lectura de la notícia aquesta on s'explica que als homes els hi plau menjar amb grollera golafreria el contingut de les bosses d'snacks, però que en canvi les dones semblen preferir unes formes més polides, crec que puc concloure que anava jo equivocat i que, en la dita realitat, sóc una dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada