A la taula del meu davant tinc assegut al menut amb el seu ordinador portàtil. Com cada matí d'aquestes darreres setmanes fa classe des de casa, i com cada matí d'aquestes darreres setmanes no puc evitar de sentir als seus companys i a la mestre, gràcies (o més aviat per culpa) de l'altaveu de l'ordinador. I és en un cert moment que sento com la mestra els hi explica que és una màquina, i també la diferència entre màquines simples i màquines compostes. A saber, aquelles que necessiten de la força de l'home per fer el seu fet i aquelles que no. Tot seguit la mestre els hi mana que facin dues llistes amb les màquines que trobin per casa, una per les simples i l'altra per les compostes.
I és aleshores que comencen les dificultats. Un clip és màquina? i una aixeta? i una agulla (pinça diu la mestra) d'estendre? i el tub de pasta de dents? i un got? I és aleshores que estic temptat d'explicar al menut que una màquina no és més que una paraula de set lletres que serveix pel que serveix, això és, per donar tema de conversa a una mestra i fer contents als que creuen en la realitat, però que les màquines, més enllà d'una incerta abstracció, no existeixen, mai no han existit, i mai no existiran.
