diumenge, 5 de març del 2006

Kokkyo

Com n’era de fàcil, abans, creuar la frontera. Només calia travessar el prat i córrer, rient, corriol amunt (sempre amunt) entre els arbres. De sobte el món en què vivíem quedava a les nostres espatlles i al davant trobàvem l’ignot, un món nou, un reialme fantàstic on tot era possible.

Amb els anys, però, la frontera reculà. El camí per arribar-hi es feu llarg i penós. Calia tot un jorn (a voltes més) de llarga marxa per arribar a creuar aquella ratlla inexistent, aquell límit somort a partir del qual deixàvem enrere tot allò que coneixíem.

Ara la frontera és molt cara de trobar. Els vells camins s’han perdut i per tot hi ha esteses de fanals, vorades de panot i línies discontínues que no porten enlloc. Per un moment, però, ens pot semblar que hi hem arribat, que hem tornat a creuar la ratlla, que tornem a ser en aquell regne que ens és aliè, però indispensable. És, ai las, un miratge, un somni foll, impossible, com no triguem a descobrir. Aleshores el desànim ens aclapara, car podem arribar a creure que la frontera (i el que hi ha més enllà) potser mai ha existit, i que fora del món que ens envolta res és possible.

6 comentaris:

  1. I qui sap si aquesta frontera no és estàtica?
    Potser és això de què es tracta, que cada dia haguem d'anar una mica més enllà per arribar-hi


    Per cert, m'agrada el nou blog!

    ResponElimina
  2. i precisament avui, que necessito creure que les meves fronteres hi són i les necessito, em dius que no són més que un miratge?

    ResponElimina
  3. Jo, quan estic cansada de fronteres, em perd per la muntanya. A voltes ho aconsegueixo...

    ResponElimina
  4. Ventana sobre la utopía _ Eduardo Galeano
    Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.

    ResponElimina
  5. les fronteres mentals són les més difícils de superar... i amb els anys en creixen per tots els àmbits...

    ResponElimina
  6. Després de molts dies m'has fet agafar un diccionari...
    ignot: no conegut, dit especialment d'una terra. (m'ho apunto)
    Felicitats per la nova ubicació!

    ResponElimina