I tot segut se'm fa de seguida evident que la narració de  Kraszna-Horkai pertany també a un segon gènere, el no menys llaminer gènere ...

Acabada la lectura,  Tango satànic , de l'impronunciable László Kraszna-Horkai, de seguida em sembla evident que la narració pertany, en...

A ixí és com l’home carrega la culpa de Déu, i seria força just que algun dia Déu decidís carregar la nostra culpa. No sé com s’ho farà el v...

També, és clar, he de reconèixer que el senyor Linklater té, com tothom té, el dret a fer el que més li plagui fer, a narrar la història que...

Perquè, i encara encara amb Linklater i Godard, és evident que el film original de Godard té defectes evidents, defectes que el film de Link...

Encara amb el film de Linklater , potser lamentar l'oportunitat perduda. L'oportunitat d'aprofitar un disseny de producció magní...

Els tràilers, en tant que  successió d’algunes escenes d’un film triades especialment per tal de contribuir a la seva promoció , tenen el se...

... l'arrogància de la pena , escriu en un cert moment Mann, encara a  Josep i els seus germans , per referir-se a l'actitud de Jaco...

La lectura d'aquests dies,  Josep i els seus germans , em remet, com no pot ser altrament, als anys passats a l'escola, a l'esco...

I és a l'exposició que el CCCB dedica a Mercè Rodoreda, que em trobo amb un gràfic que situa en el temps les principals obres de Rodored...

Avui fa quatre anys vaig visitar la Maternitat d'Elna. De la visita, recordo el català amb què parlava la persona que ens va atendre a l...

Fa molts anys, quan potser era jove, vaig provar d'escriure dos relats que en el fons eren un. Van resultar uns relats molt prims, on to...

Moltes gràcies, bon home , em diu, per acomiadar-se, el caixer de la fruiteria que m'atén, un cop he carregat la compra al sarró i em to...

Fa temps vaig escriure sobre un curtmetratge de Roman Polanski que em plau especialment,  Dwaj ludzie z szafa , on dos homes sortits del ma...

Torno a llegir Gracq,  Llibertat gran , un recull de textos que trobo que fan honor al títol que els aplega.  I un recull de textos també cr...

Les relacions entre els sexes poden crear una passió només excepcionalment. Les relacions entre els sexes són, en general, decepcionants i é...

M i juventud no fue una vida de mártir, pero tampoco fue feliz. Y encontré un inmenso refugio en la literatura y en el cine. Naturalmente, h...

A  Domicile conjugal , de 1970, Antoine Doinel treballa manipulant maquetes de vaixells en una empresa que sembla dedicar-se a projectar ins...

Fustel de Coulanges recomana a l’historiador que, si vol reviure una època, oblidi tot el que sap de la història posterior. És amb les parau...

Molts anys després torno a llegir Benjamin, i com aleshores la incredulitat és absoluta. Ja aleshores Benjamin em va semblar una estranya i ...

D'uns dies ençà em plau imaginar una ficció que comenci dient:  dos anys després . Però...   després de què? , m'imagino aleshores q...

Torno a veure   Les quatre cents coups , primer a la sala petita de la Filmoteca, i tot seguit, en arribar a casa, a la pantalla del televis...

És en un cert moment del metratge de   La peau douce , que una de les protagonistes treu la safata amb les restes de l'esmorzar que acab...

El vint-i-quatre de gener de mil nou-cents noranta-dos vaig veure per primer cop una pel·lícula d'Elia Kazan a la pantalla d'un cine...

I és cap al final del metratge , que un soldat que sembla voler trobar un sentit a allò que fa, li diu a un altre soldat que reconeix no tro...