Llegeixo Solenoide, de Cărtărescu, i és cap a mitja narració que ho veig clar, que veig clar i evident que la narració de Cărtărescu pertany al gènere de narracions on el protagonista té una relació ambigua i més aviat al·lucinògena amb els edificis que habita. Edificis, tots ells, que acaben prenent un protagonisme cert i manifest, i que més que edificis acaben semblant entitats amb vida pròpia que transformen la seva geografia interior en funció del sempre patològicament introspectiu estat d'ànim de l'innominat protagonista de Cărtărescu. I és a partir d'aquesta evidència, que de seguida començo a relacionar els edificis que més o menys habita el protagonista de Cărtărescu, amb altres edificis que protagonitzen altres narracions, com ara la casa de llaminadures de Hansel i Gretel, o l'extraordinària casa Usher de Poe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada