dimecres, 31 de maig del 2006

Yomimasen ka

Amb el llibre a les mans perdo tot contacte conscient amb el meu cos i el món físic que l’envolta. El temps resta aturat i, en conseqüència, la Terra deixa de girar al voltant del sol, de rotar sobre el seu propi eix. I amb la Terra, tot i tothom resta també aturat, doncs sense temps cap moviment és possible.

I així, fora del temps, s’escolen les pàgines, una rera l’altre. No llegeixo a poc a poc, ni tampoc de pressa. Ni molta estona, ni poca. Sense temps res de tot això té sentit. Només llegeixo, sense pausa, sense aturador.

Què no havíem de marxar?, diu de sobte una veu, la de la meva companya, suposo. I a la veu l’acompanya un petit sotrac, talment la Terra comencés a rotar de nou. I incrèdulament, mentre l’aire torna a moure les cortines, m’aixeco de la butaca, deixo el llibre sobre la taula, i em pregunto on soc.

6 comentaris:

  1. El que pot arribar a fer un bon llibre, oi? ;-)

    Salut
    Buk

    ResponElimina
  2. enyoro aquesta sensació i m'agrada... potser comença a ser hora de tornar-me a perdre enmig d'un bon llibre.

    ResponElimina
  3. "Llegim a les riberes de la vida", en diu Michèle Petit.

    ResponElimina
  4. ah, quina sana enveja, jo ara només puc concentrar-me en els estudis i o la feina, i la terra no s'atura en cap de les dues, tot i que en l'estudi trobo alguna estona de plaer de tant en tant...
    es comparteix la lectura o també se li ha d'enviar la petició online?

    ResponElimina
  5. aixi es com s'ha de viure la lectura!
    ja ens diràs de quin llibre es tracta

    ResponElimina