dissabte, 2 de desembre del 2006

Kyo eiga o mismashita

En sortir de la sala de projeccions restem perplexos (o no), doncs tot i que no podem més que reconèixer la qualitat del producte que acabem de veure, la dolorosa sensació que tenim és la d’haver malbaratat sis euros i mig per cap, i dues hores i mitja d’una tarda de dissabte. Belles han estat les imatges, verament, i correctes, correctíssimes les interpretacions, brillant l’ambientació, també les localitzacions, eficient la narració, invisible el muntatge... però tot plegat, i què?

2 comentaris:

  1. No t'ha agradat, vaja...Jo tinc tan fàcil amarar-me de bellesa.

    ResponElimina
  2. Afortunadament encara queda aquesta pregunta.

    ResponElimina