diumenge, 1 d’abril del 2007

Kyō no ban-gohan

Després d’evidenciar un cop més la inutilitat de qualsevol esforç, sense excepció; d’estripar papers i esborrar arxius, avergonyit de tota paraula escrita, decideixo, malgrat tot, com no pot ser altrament, continuar. No pas per què cregui que m'en sortiré; que amb treball i paciència, també sort, assoliré res del que he ambicionat, tot i la modèstia dels meus anhels, doncs fora d’esdevenir immortal, que menys, res no desitjo. Si malgrat tot continuo endavant embrutant papers, és per què alguna cosa bé haig de fer, abans no arribi l’hora de preparar el sopar, avui pèsols, potser, amb crema d’albergínies i unes maduixes amb sal, doncs ja és temps, per postres.

3 comentaris:

  1. i tant que sí, si més no per trobar un altre moment per estripar-los o borrar-lo o guardar-los...

    Pèsols amb crema d'albergínies? sóna moooooooooolt bé això...

    ResponElimina
  2. hmm...
    maduixes amb pèsols...potser amb crema de menta...
    //quants dies sense passar per aquí!//
    tenia una professora que m'estripava els papers, potser és per això...que jo els guardo tots

    ResponElimina
  3. Estripar papers... no es pot fer mai abans del moment oportú. I quan és aquest? Quan ho marca l'atzar del moment, però mai perquè sí.
    I... quina gana que fan venir aquests pèsols !

    ResponElimina