dimarts, 11 de setembre del 2007

Ku-gatsu jūichi-nichi

Avui, en sortir al carrer, he trobat els voltants de casa ocupats per una munió de desconeguts que lluïen banderes amb quatre barres de sang sobre fons d’or. Grans i petits que peregrinaven vers l’estàtua que hi ha una mica més avall, a la petita placeta que resulta del fals encreuament entre el carrer d’Alí Bei i la Ronda de Sant Pere, a on un grapat de músics, potser una cobla, repetia incansable la coneguda melodia del Cant dels Segadors, a qui la multitud, entusiasta, posava lletra. Penseu que n’eren tants, els desconeguts, que fins i tot han vingut no pas pocs policies a posar-hi ordre, regular el trànsit i prevenir aldarulls, alhora que els habituals de la zona, xinesos i turistes, s’ho miraven encuriosits.

Jo, però, que de seguida m’atabalo, he girat cua cap a casa, ben convençut que demà, de tota aquesta pirotècnia, només restarà fum.

2 comentaris:

  1. i jo que passo gairebé cada dia per tal plaça, sempre em pregunto qui és...aquell senyor en forma d'estàtua? i el veig tan fosc, i tan amunt, que no acabo de reconèixer-ne la forma, de nit fins i tot hi ha qui el confon amb un encaputxat...

    ResponElimina
  2. xinocatalans, en quina mena de llengua deuen parlar?
    jo no se on era el dia aquest que m'ho vaig perdre tot aixo...

    ResponElimina