És bonic l'èxit, diuen. Hom et tusta l'espatlla i et riu les gràcies. I sí, sempre pot ser que algú et tusti l'espatlla i et rigui les gràcies perquè és el que toca, però d'altres, i no són pas pocs, et tusten i riuen amb una certa sinceritat. I és clar, la temptació és gran, doncs bé és agradós que et tustin l'espatlla i et riguin les gràcies, diuen, tant, que hom pot acabar fent allò que se li demana amb l'esperança que li continuïn tustant l'espatlla i rient-li les gràcies. És potser per això que l'èxit no acostuma a sortir de franc, doncs allò que es demana potser no sempre és allò que s'hauria de fer, però vés, n'és tan bonic, l'èxit, diuen, que tot preu a pagar acostuma a semblar baix. Però diuen, també, i existeix una extensa bibliografia al respecte, que hi ha hagut persones prou fortes, tal vegades prou eixelebrades, com per espolsar-se als llagoters, vèncer la temptació i sortir-ne indemne de semblant tràngol. Serà bonic de veure, doncs, com el fins ara sempre brillant senyor Villaronga gestiona l'èxit assolit, després d'haver fet, per una vegada, allò que li demanaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada