diumenge, 26 de gener del 2014

Nanika

Avui he decidit que demà, sense cap motiu ni necessitat que m'hi obligui, duré a terme una acció potser habitual en altres persones però impròpia en mi. Impròpia no pas perquè em manqui la capacitat de dur-la a terme, ni tampoc per l'existència de cap impediment que d'habitud m'hi impossibiliti realitzar-la, sinó, només, per què l'acció que he decidit fer no encaixa en la meva manera de procedir i el simple pensament que jo pugui arribar a plantejar-me-la em resulta extravagant, fora del sentit que acostuma a adoptar el meu habitual capteniment. I no dic pas que l'acció que demà duré a ter-me sigui d'alguna manera censurable, i que aquells que l'acostumen a realitzar puguin merèixer algun tipus de reprovació o condemna. No, de cap de les maneres, si fins i tot és segur que tots aquells que em vegin realitzar l'acció no pararan cap tipus d'esment en la meva persona, ni tampoc en l'acció en sí, i sens dubte continuaran amb els seus quefers sense adonar-se de la certa i trivial excepcionalitat del moment. Només en l'hipotètic cas que algú que em conegui em vegi realitzar l'encara no esmentada acció, es produirà una reacció de sorpresa i astorament, però per la resta de persones, totes aquelles per les quals no sóc més que un desconegut, la meva acció passarà desapercebuda. I així és que he decidit que demà, sense cap motiu ni necessitat que m'hi obligui, duré a terme una acció potser habitual en altres persones però impròpia en mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada