Fa uns anys vaig llegir un text de poc més de dues-centes pàgines on el seu autor, Lawrence Krauss, provava d'explicar els fonaments te...

Hi ha certes lectures, en aparença breus, que cal dilatar en el temps tant com sigui possible, fins al punt, tal vegada, de deixar-les incon...

Si més no un cop a la vida, talment el musulmà que peregrina a La Meca, un heroi com Déu mana ha de descendir als inferns. El precedent l...

Un cop més em quedo enrere, collint camagrocs d'entre la molsa, de manera que quan aixeco el cap sóc lluny de les veus dels altres, que ...

Se'm fa difícil parlar de l'amor. Però no és que m'incomodi, parlar-ne, no, no pas, en absolut. És, només, que no en sé. D'a...

I si no he esmentat aquesta circumstància en el lloc que li corresponia és perquè no es pot esmentar tot en el lloc que li correspon, sinó q...

De vegades pot semblar que fabulo, que algun dels conceptes o alguna de les dades que ben sovint escric aquí no són més que sopars de duro, ...

Una amiga de la meva companya té previst casar-se, vés que hi farem, i ha tingut la gentilesa de convidar-nos a la boda. És d'agrair, és...

De vegades he fabulat amb la possibilitat d'esdevenir granit , si més no temporalment, fins que el temps, inclement, m'acabés desgra...

El novembre de mil nou-cents noranta-nou vaig llegir  Billy Budd, el mariner , de Herman Melville. D'aleshores ençà he conservat a la me...

... havia après a viure sense mirar , diu en un cert moment la veu narradora, la veu de la protagonista, la veu de la Cecilia, referint-se a...

És confusió habitual creure que un director de cinema filma les seves pel·lícules. Pot filmar-les, només faltaria, fins i tot en pot escriur...

Doncs això, com és costum d'aquestes dates, el blog, un cop més, resta tancat per vacances. (escassíssims) Lectors, salut.

 ... s’enrolés en la facció equivocada...   escriu, en un cert moment, Antoine Volodine, tradueix Pau Bosh, a   Solo de viola .  El cas, per...

Hi ha qui creu que la lectura és una activitat reconfortant, amable, profitosa. Que a les pàgines dels llibres coneixerem allò que desconeix...

Simplement descriu un món en què el passat és abolit; la cultura, negada, i les diferències, condemnades , escriu Dominique Guiou, sembla qu...

Dues són les ficcions que presenta  High Noon . La primera, tràgica, que ocupa la major part del metratge i que bé es podria representar en ...

Tinc el record d'estar assegut al lateral de pedra del safareig que hi ha al mig d'Estana, just al davant de l'església de Sant...

Sembla que al juliol de dos mil tretze vaig llegir   Confessió , de Lev Tolstoi. El cas és que no guardo cap record d'aquesta lectura, c...

Washington Square  és un llibre meticulós, extremadament meticulós, endiabladament meticulós, enutjosament meticulós. Tant, que per moments ...

Mai m'havia destorbat la calor de l'estiu. Entenc que és el que toca, i potser gràcies a la meva magror no acostumo a fer-ne gaire e...

Torno a llegir Pla,  Notes del capvesprol . I en un cert moment, enmig de les habituals martingales de Pla, que un cop més intenta enredar a...

Atenent només a la forma, és indubtable que  Els anells de Saturn  forma part de diversos gèneres literaris prou coneguts de tothom. Primer,...

A little riding, driving, eating, drinking etc. (not forgetting smoke) fill up the day. Són les de més amunt paraules d'Edward FitzGeral...

No són poques les ficcions que, a partir d'una situació inicial més o menys confusa o críptica, basteixen un relat que mitjançant difere...