John Brown era un petit indi i ara és una balena, yeah, .. ...sento que en un cert moment canta el cantant, qui si no?, i penso que déu-n...

Ningú no ignorava que el destí mossega. Però volien que el destí existís i que estigués establert, cas per cas, per a cada lloc, per a cada ...

Tot ha passat. O com a mínim ha estat gravat sobre tauletes d’argila . Són aquestes paraules que l'autor, Roberto Calasso, fa dir a la v...

Aprofitant que enguany diuen que és any electoral, no estaria de més recordar l'escena aquella de  The Man Who Shot Liberty Valance , on...

És possible, fins i tot probable, que aquells que escriuen (en podria dir escriptors, però prefereixo dir aquells que escriuen) tinguin una ...

A més del que aquí es pot llegir, sempre he tingut el lleig costum d'escriure altres coses. Primer a mà, a bolígraf, sobre els fulls en ...

Però no només són els paisatges llegits , també és el record dels paisatges trepitjats, dels paisatges viscuts, dels paisatges enyorats, all...

Sovint em plau llegir llargues i detallades descripcions de paisatges. No pas, és clar, per fer-me una idea del paisatge descrit, avinentesa...

Abans de fundar  Der Blaue Reiter , Kandinski passà una temporada a Murnau, una petita ciutat a la riba del llac Staffelsee, a Baviera. I fo...

Poc abans de marxar un acolorit quadre capta la meva sempre volàtil atenció,  Herbstlandschaft in Oldenburg , de Karl Schmidt-Rottluff. El ...

Nou anys després torno a ser davant d'una certa pintura de Frans Hals,  Vioolspelende man in een duinlandschap . I com nou anys enrere ...

De cop, resto aturat davant d'un petit retrat titulat  El tío paquete , de Goya, que per tema, cruesa, tècnica i cromatisme em recorda a...

Jo no parlo polonès. Ni poc ni molt, gens. No obstant això, amb el temps he après a identificar els cognoms polonesos, sovint acabats en   k...

M'agraden els cargols, vull dir els visos,  tiges cilíndriques o còniques amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc....

Fa temps, molt, vaig escriure que l'avorriment és un gran plaer, el millor de tots, el més gustós, el més satisfactori, el més profitós....

I és en un cert moment que l'autor sembla engrescar-se. Del particular, Soler, l'autor escala amunt sense cap mena de vertigen cap a...

Em va comentar ahir un conegut que en acabar un cert partit de futbol, un jugador de l'equip guanyador va exhibir com a mostra d'ale...

No només al principi, sinó també al llarg de pràcticament tota la narració, la veu narrativa és una, omniscient i externa, que explica amb p...

Llegeixo que enguany, a la Biennal de Venècia, es detecta un cert retorn a allò que hom acostuma a anomenar figuració, en detriment d'al...

Per irrellevants raons laborals que no venen al cas, aquesta darrera setmana m'he vist embolicat en una situació desagradable que, si l...

Crec ser de l'opinió que fa temps que Síssif va ser dispensat de la seva penitència. Entenguem-nos-en, que un tipus traginés tot el sant...

Desvagat, reviso les dues llibretes on tinc anotades les lectures fetes al llarg dels darrers trenta-set anys, i pres per un incert caprici ...

Sembla ser que Thomas Brasch va existir. Que Thomas Brasch va néixer al Yorkshire, que Thomas Brasch va viure a la RDA, que Thomas Brasch va...

. .. no te’n podies escapar; no podies anar enlloc; no et podies amagar d’allò que se’t regirava dins del cap , escriu Bette Howland a  Mòdu...

He escrit més d'un cop que un dels gèneres literaris més importants i reeixits de tots els temps és el format per les novel·les l'ac...