Diumenge passat, quan tornava del cinema, em vaig trobar amb el capitalisme. Va ser al carrer Balmes, una mica per sobre de Mitre, i després...

De vegades imagino gèneres literaris poc evidents, com ara el format per les novel·les palindròmiques, això és, les novel·les que tan poden ...

Ha estat aquest matí, tot just fa una estona, quan encara mandrejava al llit, que per raons de la màxima importància que ara no venen al cas...

De què parlem, quan parlem de Déu? Parlem d'un creador? O parlem potser d'un legislador o un jutge, d'un advocat o un fiscal, d...

Al principi del onzè capítol de la primera part de  Mirall trencat , Mercè Rodoreda ens explica com a Salvador Valldaura li agradava que la ...

No voldríem estar vius d’aquí a cent o mil anys, com tampoc no ens hauria agradat estar vius ara fa cent o mil anys. El cor de la qüestió ra...

D'entre tots els possibles tipus de narrador, a  Vida privada  Sagarra tria el que potser em resulta més aliè. En efecte, el narrador de...

Fa uns mesos, certes circumstàncies em van portar a llegir la darrera diguem-ne que novel·la de Martin Amis, traduïda al català amb el títol...

Caminant desvagat per l'extens i sorprenent centre de la ciutat on faig estada, veig una tanca publicitària on s'anuncia una exposic...

I és amb incrèdula estupefacció, que veig com el jove captaire encaixa la mà amb un dels passatgers del vagó, i com, sense deixar de rapejar...

Mengem apressats, en ser com és evident que més aviat que tard plourà. No és només la successió d'imatges del radar meteorològic que con...

Té sentit, em vaig demanar abans de començar, fer la lectura d'una biografia de mil cinc-centes pàgines, quan encara no he llegit l'...

I és de tornada a casa, encara trasbalsat per la trasbalsadora idea de viatjar en el temps, que de cop començo a imaginar grups de turistes ...

I és sota Plaça Catalunya, caminant apressat pel passadís que comunica les andanes de les línies verda i vermella, que de cop quedo sorprès ...

De cop sobte la pilota li arriba a l'hereu, que de seguida la passa endavant a l'interior dret. Alhora, l'hereu comença a córrer...

Però, altres cops, la vida que imagino que crec que m'agradaria viure és lleugerament diferent. Una vida encara solitària i endreçada p...

De vegades m'imagino duent la vida que crec que m'agradaria viure. Una vida solitària i endreçada per rutines estrictes, on tot es l...

Després de molts anys pontificant sobre gèneres literaris, de sobte m'adono, gràcies a la lectura d'aquests dies , que havia neglig...

Crec que amb el temps he après a donar una aparença de solidesa al que escric, i fins i tot crec que he desenvolupat un estil més o menys pr...

Com que res no és, sovint és fàcil deixar-se endur per les aparences i creure que allò que veiem, allò que ensumem, llegim o tastem… és (i n...

Molt sovint, massa sovint, en llegir els primers paràgrafs d'una nova lectura començo a anticipar el que vindrà tot seguit. El que vindr...

A  On the Fear of Death , un dels petits assajos inclosos en  El plaer d'odiar i altres assajos , l’escriptor William Hazlit  planteja a...

I és en un cert moment que veiem un grup d'homes reunits al voltant d'una taula, un grup d'homes que comenten els aspectes tècn...

Sovint he expressat el meu enuig amb la manera amb què no pocs directors de cinema utilitzen la música en les seves pel·lícules, amb la mane...

I és travessant el carrer Balmes pel semàfor de sota plaça Molina, que topo de cara amb Jota, a qui fa temps que no veig, de qui fa temps qu...