Anna K. , de Martí Rosselló, sens dubte pertany al gènere de les novel·les els personatges de les quals desconeixen el que el lector sap d...

Tal dia com avui, de fa vint-i-set anys, vaig visitar la Fundació Miró amb motiu d'una exposició temporal dedicada a Alexander Calder, g...

Comença el tercer capítol del llibre de l' Eclesiastès  (també dit   Cohèlet,  segons l'hebreu  קֹהֶ לֶת,   congregador , o   Llibre...

De vegades em demano com és que, al començament del tercer acte de Die Walküre , les germanes de Brunilda no gosen revoltar-se contra l'...

Ara que per les dates potser toca, no em sé estar de recordar una obvietat, per si de cas. I és que potser és important aprendre a desitjar....

Per irrellevants raons que un cop més no venen al cas, d'uns dies ençà provo d'establir l'exacta cronologia d'uns fets, no e...

És un cop llegides les més de mil quatre-centes pàgines de la biografia, que trobo que el moll de l'os potser es troba a la pàgina quatr...

De vegades tinc la temptació d'escriure de manera més o menys seriosa sobre els morts. Però no sobre els morts en general, sinó sobre mo...

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro, poca broma, soldat a la Guerra del Francès, oficial a la guerra del Perú, i general...

Per irrellevants raons que ara no venen al cas, en cercar informació sobre l'adaptació al cinema que el 1932 es va fer de la coneguda no...

Perquè la natura tota sola, mancada de l'empremta i de la mirada de l'home, em resulta d'una hostilitat espaordidora, d'una ...

Tal com es relata al llibre del Gènesi , potser la narració més accelerada que recordo haver llegit mai, els aiguats bíblics són constants i...

Diumenge passat, quan tornava del cinema, em vaig trobar amb el capitalisme. Va ser al carrer Balmes, una mica per sobre de Mitre, i després...

De vegades imagino gèneres literaris poc evidents, com ara el format per les novel·les palindròmiques, això és, les novel·les que tan poden ...

Ha estat aquest matí, tot just fa una estona, quan encara mandrejava al llit, que per raons de la màxima importància que ara no venen al cas...

De què parlem, quan parlem de Déu? Parlem d'un creador? O parlem potser d'un legislador o un jutge, d'un advocat o un fiscal, d...

Al principi del onzè capítol de la primera part de  Mirall trencat , Mercè Rodoreda ens explica com a Salvador Valldaura li agradava que la ...

No voldríem estar vius d’aquí a cent o mil anys, com tampoc no ens hauria agradat estar vius ara fa cent o mil anys. El cor de la qüestió ra...

D'entre tots els possibles tipus de narrador, a  Vida privada  Sagarra tria el que potser em resulta més aliè. En efecte, el narrador de...

Fa uns mesos, certes circumstàncies em van portar a llegir la darrera diguem-ne que novel·la de Martin Amis, traduïda al català amb el títol...

Caminant desvagat per l'extens i sorprenent centre de la ciutat on faig estada, veig una tanca publicitària on s'anuncia una exposic...

I és amb incrèdula estupefacció, que veig com el jove captaire encaixa la mà amb un dels passatgers del vagó, i com, sense deixar de rapejar...

Mengem apressats, en ser com és evident que més aviat que tard plourà. No és només la successió d'imatges del radar meteorològic que con...

Té sentit, em vaig demanar abans de començar, fer la lectura d'una biografia de mil cinc-centes pàgines, quan encara no he llegit l'...

I és de tornada a casa, encara trasbalsat per la trasbalsadora idea de viatjar en el temps, que de cop començo a imaginar grups de turistes ...