Kyō kore o kaimashita

Avui hem comprat un bonic estenedor. Cinc barres d’acer inoxidable de set mil·límetres de diàmetre i cent seixanta centímetres de longitud, que gràcies a un sistema de ballesta es poden estendre amb una amplada màxima de vuitanta-quatre centímetres i mig, i recollir-se en un mínim de dotze. Tot plegat, les barres, les dues ballestes laterals, vint femelles per roscar, quatre tacs i quatre cargols per collar-ho tot en una paret, venia embalat en una capsa de cartró de cent seixanta centímetres de longitud, tretze d’amplada i tres de gruix, fent un volum de sis coma vint-i-quatre decímetres cúbics, que he traginat des de la botiga on l’he comprat, uns coneguts magatzems del carrer Aragó, fins a casa.

I ara vostès potser es preguntaran, amb raó, quin sentit té tot això de l’estenedor? Doncs el mateix que té qualsevol cosa que puguin llegir aquí, cap.