Bloger wa nan desu ka

Cridem palplantats al bell mig del carrer o amagats rere una bústia. Cridem frases simples o compostes, coordinades o subordinades. Cridem la llista de la compra o la carta als Reis d’Orient. Cridem anhels o desenganys, somnis o frustracions. Cridem bells pensaments o lúbriques obscenitats. Cridem paraules agudes, planes o esdrúixoles. Cridem sons guturals o nostrats fonemes. Cridem educadament o amb grolleria. Cridem en bell català o en japonès. Cridem a qui ens escolta i a qui no. Cridem monosíl·labs àtons o tònics. Cridem amb veu clara o rovellada. Cridem en vers o en prosa. Cridem obvietats. Cridem a tothora. Cridem a tothom. Cridem.

I un cop envoltats de passavolants desvagats, de queixosos veïns, de periodistes tafaners, de comprensius familiars, d’incondicionals amics, de soferts coneguts, de setciències que ens volen esmenar, de deixebles amatents, d’acrítics admiradors, de turistes tafaners, de policies uniformats, de maldestres babaus, de venedors de fum, de trols busca-raons, de polítics interessats, de peixos grossos i petits... comptem la rotllana i mostrem-nos satisfets, contents, cofois, encantats, entusiasmats, exaltats, apassionats, encoratjats, embriagats, coratjosos, afalagats, envanits, genials, adulats, vanitosos, envejosos, orgullosos, superiors, autoritaris, dictatorials, demiürgs, condescendents, paternalistes, comprensius, humans.

I serem blogers.