En aixecar la vista del llibre, assegut a la sorra, veig una, dues, tres, deu, quinze, vint, fins a vint-i-set veles al meu davant, que es desplacen paral·leles a la línia de costa, mar endins, impulsades per la força del vent. En altre temps jo m’hagués aixecat espaordit i hagués corregut a donar l’alarma, si és que encara cap campana no repicava alertant del perill moro. Cames ajudeu-me hagués corregut terra endins fugint del captiveri, o m’hagués refugiat, enmig de bons cristians, rere els sòlids murs d’alguna torre o mas fortificat, a on, tots a una, haguéssim plantat cara al pirata, lluitant per les nostres incertes vides.
Avui, però, he vist passar les veles, sens dubte una regata, sense fer-ne esment, i l’únic maldecap ha estat decidir a on, d’entre l’amplia oferta de la zona, anàvem a fer un arròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada