dissabte, 9 de febrer del 2008

Utamasu

Margarideta lleva’t de matí, que ja és de matinada! Margarideta lleva’t de matí, de seguit vés-te a vestir, cantussejo camí de casa, prou em llevaria jo, si sabates en tinguera; prou em llevaria jo, però sabates no tinc, no, sense fixar-me en el camí, que faig de memòria, Pere va a la plaça, Pere ja n’hi compra, Pere ja se’n torna, Pere ja és aquí!... m’animo, accelerant el pas, sobtat que les sabates es comprin al mercat, Margarideta lleva’t de matí, continuo, enllaçant final i principi una i altra vegada, fins que arribo a casa, on beso a la companya, encara cantant, Margarideta lleva’t de matí, en veu baixa, això sí. I canto tot preparant el dinar, a taula enmig de la conversa, omplint el rentavaixella, dibuixant a l’ordinador, parlant per telèfon, banyant a la petita, prenent-me la sopa, rentant-me les dents, mirant la televisió, llegint a la sala, ajagut al llit, expel·lint orina, dormint, sempre, a tot hora, fins i tot, com bé han pogut comprovar, aquí, ajuntant paraules, Margarideta lleva’t de matí, que ja és de matinada! Margarideta lleva’t de matí, de seguit...

1 comentari: