diumenge, 10 de febrer del 2008

Kore wa hon desu ka

A raó d’un per pàgina, i de pàgines hi ha més de set-centes, trobo tot tipus d’errors, d’habitud la manca del preceptiu espai en blanc entre paraules. També trobo salts de línia on no correspon, línies de text repetides, línies senceres amb les paraules encadellades sense cap espai en blanc, talmenthaguéssimdescriuresempredaquestamanera, i, potser per compensar, paraules arbitràriament separades, ai xí. Sens dubte, i mirin que jo sóc amic del dubte, puc afirmar que l’edició de Els Maia publicada per l’editorial Funambulista és, de llarg, el llibre amb més errates que mai he tingut a les mans.

Una descurança en la feina per part de l’editorial que no es mereix l’autor, l’excel·lent Eça de Queirós; ni el traductor, el senyor Manuel Lobo; encara menys els lectors, entre els que m’incloc, a qui se’ls deu un respecte que la indústria editorial sembla haver oblidat darrerament. Cues de pansa, doncs, pels senyors funambulistes.

2 comentaris:

  1. Mareta meva! Tan fàcil que és fer la feina ben feta. Em sembla que ni estudiant-s'hi haurien aconseguit tants errors com dius!

    ResponElimina
  2. Cus de pansa també per als senyors campanerus. L'últim premi Pere Quart em fa tremolar cada cop que trobo un d'empeus o un convens!

    ResponElimina