O-TeArai

dissabte, juliol 08, 2006

Kyo no kakimono (IV)

larticledavuiseradeltotincomprensiblenopasperlabstracciodelesideesque exposarequeseranpoquesibensimplesniperlaridesadelmeudiscursquese radeltotplanernitampocperquenofaciservirsignesdepuntuacioenelredacta tiemdescuidiambtotalaintenciolarepresentaciograficadelsaccentsnitamp ocperqueometilapreceptivaseparacioentreparaulesnototaixonoajudarace rtamentalacomprensiodeltextperoresultaraanecdotictrivialquelarticledavui siguiincomprensibleesperquecopsarabraçarcomprendreoentendreelsent itlanaturaolaraodalguodalgunacosaescertamentunatascafolladeltotimpos sibleesperaixoveramentquelarticledavuiieldahiridabansdahirtambeelded emaieldesempreesdeltotincomprensible

7 Comentaris:

<$BlogCommentAuthor$> said...: <$BlogCommentBody$>; <$BlogCommentDateTime$> <$BlogCommentDeleteIcon$>

Publica un comentari

Enllaços a l'entrada:

<$BlogBacklinkTitle$>: <$BlogBacklinkSnippet$>
escrit per <$BlogBacklinkAuthor$> @ <$BlogBacklinkDateTime$>

Crear un enllaç

<< Home

Comments:

jaja
i jo aquí enganxada a la pantalla i dubtant si tascafolla era una paraula o dues...
escriuresenseseparacionecessitaunagranconcentracio

# posted by

O..O : diumenge, 09 juliol, 2006

HJoy sí que me has puesto el listón alto muy alto.
Peronomeimportaporquemegustaintentarlo.
Felices vavaciones y hasta pronto.
Mil besos por mil.

# posted by

melytta : diumenge, 09 juliol, 2006

ufquinamandraintentaresbrinattotelquehasescritisaberoncomenceniacabenlesparaules... i quina tonteria respondre't fent el mateix...

# posted by

elur : diumenge, 09 juliol, 2006

alaquinailulhepogutllegirsenceretiheaguantatvivainotincmaldecapnires!agraeïxolallargadamoderadaqueunamicamésilacosashauriatornatunaagonia..

# posted by

Hanna B : diumenge, 09 juliol, 2006

Luego, me gustaría saber el resultado de este experimento. Cuando yo era joven los que ya eran antiguos entonces, eran abucheados en las salas de Arte y Ensayo por hacer este tipo de provocaciones con voluntad de modernidad.
Respetuosamente le pido que reflexione y no nos toque los dídimos a sus lectores.

# posted by

Gatopardo : diumenge, 09 juliol, 2006

L’article d’avui serà del tot incomprensible. No pas per l’abstracció de les idees que exposaré, que seran poques i ben simples, ni per l’aridesa del meu discurs, que serà del tot planer. Ni tampoc perquè no faci servir signes de puntuació en el redactat i em descuidi, amb tota la intenció, la representació gràfica dels accents; ni tampoc perquè ometi la preceptiva separació entre paraules. No. Tot això no ajudarà, certament, a la comprensió del text, però resultarà anecdòtic, trivial. Que l’article d’avui sigui incomprensible és per què copsar, abraçar, comprendre o entendre el sentit, la natura o la raó d’algú, o d’alguna cosa, és, certament una tasca folla, del tot impossible. És per això, verament, que l’article d’avui, i el d’ahir, i d’abans d’ahir, també el de demà, i el de sempre, és del tot incomprensible.

# posted by

dErsu_ : dilluns, 10 juliol, 2006

No comprenc com has decidit subtitular l'article finalment, company dersu_. Pot ser les coses, de vegades, tampoc son comprensibles ni per a un mateix (?).

# posted by

gg : dilluns, 10 juliol, 2006

Publica un comentari

dissabte, juliol 08, 2006

Kyo no kakimono (IV)

7 Comentaris:

Enllaços a l'entrada:

Quant a mi

Arxius