Tetsugaku desu ka, gengogaku desu ka

La filologia és aquella Art venerable que demana dels seus practicants una cosa, sobretot: apartar-se, prendre-s'ho amb calma, prendre's un temps, anar a poc a poc -és una art d'orfebreria i de coneixença dels mots, que no té res a fer, i que no fa res, si no ho fa a poc a poc. Precisament per aquesta raó, avui és més necessària que mai; precisament per això, ens fetilla i ens encanta més, en el cor d'una era de productivitat, és a dir d'apressament, d'indecent pressa suada, que vol resoldre-ho tot de cop, fins i tot qualsevol llibre, vell o nou. Aquesta Art no dóna mai res per resolt; ensenya a llegir bé, és a dir, a llegir a poc a poc, pregonament, mirant amb precaució endavant i endarrere, amb reserves, deixant portes obertes, amb dits i ulls delicats.

Escrigué Nietzsche al pròleg d'Aurora, text que retrobo al pròleg del llibre del professor Pòrtulas.

Però, coses de la impaciència, la precipitació en la lectura em fa llegir filosofia per filologia, i resto sorprès per l'adjectiu, venerable, tot i combregar amb la resta del text a ulls clucs, doncs, que podria tenir de venerable la filosofia?

Iliada o yomimasen ka

A l'Ateneu Barcelonès assisteixo a la presentació del llibre del professor Jaume Pórtulas, Introducció a la Ilíada, del que aquí poden llegir el primer capítol. Intervenen a l'acte els senyors Ramon Alcoberro, llicenciat en filosofia (en representació de l'Ateneu), Francesc Guardans, vicepresident de l'Institut Cambó (l'editor, com si diguéssim), Joan Sanmartí, professor de la Universitat de Barcelona (el col·lega que lloa a l'autor), i l'autor, només faltaria. Comença el senyor Alcoberro, prossegueix el senyor Guardans amb un parlament protocol·lari, tot seguit un panegíric per part del senyor Sanmartí, i deliciós punt final del senyor Pórtulas. De menys a més, doncs per vertigen de qui això escriu, el senyor Alcoberro, en un altíssim exercici d'onanisme, no es pot estar de recordar-nos, una, dues, i fins a tres vegades, que tots plegats estem participant en un acte d'alta cultura, de molt alta cultura, d'altíssima cultura. Un acte com n'hi ha pocs, vaja, per a major honra de la dita cultura catalana.

Jo, és clar, torno a casa marejat. Pel mal d'altura, suposo.