Sau ni imashita

I és sota les paleozòiques cingleres de les Guilleries on, desvagats i agombolats per la remor de l'alzinar, fem estada amb la placidesa pròpia de l'estiuejant al llarg d'un seguit de dies que s'allarguen entre l'agradosa rutina dels àpats i la lectura potser no gaire recomanable, però no exempta d'un cert interès, d'un conegut idealista alemany del dinou, que sota l'excessiva i sovint incomprensible densitat de llurs paraules i la grandesa de llurs nobles objectius, sembla amagar les habituals pors de qui no accepta la finitud pròpia d'aquells que som nascuts del ventre d'una dona, i mitjançant l'artifici de la paraula prova d'escapolir-se d'allò que, amb no tanta finor, tots ens neguem a acceptar.