Rōjin

Ha sigut després de dinar, quan caminava apressat no importa cap a on, que de cop se m'ha travessat pel davant un home vell. Un home vell que avançava a gran velocitat pel carril reservat a les bicicletes. Un home vell que avançava assegut en una cadira de rodes elèctrica. Un home vell que mentre avançava es fumava una fària. Un home vell que traginava uns grossos auriculars sobre la calba. Un home vell que avançava aliè a tot allò que l'envoltava, incloses les llums vermelles dels semàfors. Un home vell que semblava l'esforçat figurant d'un còmic de l'Ibáñez. Un home vell d'aquells que diries que no poden existir, que ni tan sols es poden imaginar. Un home vell que, en definitiva, se m'ha travessat pel davant quan caminava apressat no importa cap a on.

Nadonado

Etcètera, i la resta, del llatí et cetĕra, expressió que substitueix en una exposició allò que o bé no es vol dir o bé es sobreentén, és una expressió que em plau i em desplau per igual. Em plau, i no pas poc, quan l'expressió sí substitueix en una exposició allò que bé no es vol dir o bé es sobreentén, i em desplau, i no pas poc, quan l'expressió no substitueix en una exposició allò que bé no es vol dir o bé es sobreentén. Exemple del primer supòsit fora la frase: diu que ha llegit Ibáñez, Escobar, Vázquez i un llarg etcètera. I exemple del segon supòsit fora la frase: diu que ha llegit Ibáñez, Escobar, Vázquez i un llarg etcètera. La diferència entre ambdós supòsits fora allò que no es vol dir o es sobreentén, existent en el primer cas, inexistent en el segon.