Usotsuki desu ka

La pintura és la forma de mentir més sofisticada, llegeixo que escriu na Clàudia Rius tot citant les paraules d'en Gonzalo Goytisolo Gil que es poden sentir en un vídeo que acompanya l'exposició que espai Volart dedica a l'esmentat Goytisolo. La pintura és la forma de mentir més sofisticada, doncs, avinentesa que em fa recordar les paraules aquelles de la Tanit Plana, una foto és mentida, sempre (que per alguna cosa la tal Plana és fotógrafa), de tal manera que m'acabo dient que, tal vegada, els diferents gèneres artístics tan sols es diferencien en la seva particular manera de mentir.

Així, si la pintura menteix amb sofisticació, potser la poesia ho fa amb ritme, l'escultura amb pietat, l'arquitectura amb ostentació, la fotografia amb desvergonyiment. la música amb sornegueria i el cinema amb versemblança, essent la mentida nua i ordinària no més que l'habitual forma d'expressió del comú dels mortals, d'aquells que encara no hem aprés a mentir amb un mínim de gràcia.

Shashin o totte mo ii desu ka (II)

Una foto és mentida, sempre, sento que respon la Tanit Plana, fotògrafa, a pregunta de l'entrevistadora, la Bibiana Ballbè.

I jo, és clar, tot i desconèixer del tot la trajectòria professional de la senyora Plana, no puc més que admirar-me de la seva resposta, que comparteixo a ulls clucs. O compartiria, doncs en consultar el diccionari trobo que els doctes membres de la secció filològica de l'IEC defineixen la paraula mentida en contraposició al significat que donen a una altra paraula, veritat, en ser la mentida filològica una asserció feta cientment contra la veritat, cosa que comporta, indefectiblement, l'existència d'una veritat, per molt que aquesta no sigui fotografiada per la senyora Plana, a qui em complau imaginar com una fotògrafa excel·lent, alhora que enyoro l'estètica Kantiana, aquella que mai hagués definit una fotografia com a certa o falsa, en situar-la fora de tot coneixement o moral.