- En
comptes de fer minvar el Jo per seduir l'Altre i aconseguir que ompli
el nostre univers, és obvi que també podem triar omplir l'univers
amb el Jo. Són
aquestes paraules que l'autor, Foster Wallace, fa dir a un dels seus
personatges, un tal Noman Bombardini, a L'escombra
del sistema.
I
és potser una llàstima, o no, que tan llamineres paraules siguin
posades en boca d'un personatge que tan sols unes poques línies
abans ha donat mostres evidents de captenir-se amb poc senderi i
molta insensatesa, fins al punt que no pocs lectors, arribats a
aquestes alçades, tal vegada convindran amb mi que al tal Bombardini
li falta un bull (o dos, o tres, o tots), i que els seus raonaments i
les seves accions són més aviat els propis d'un dement d'aquells
que més valdria que fos tancat en alguna mena d'institució
d'aquelles dites psiquiàtriques que semblen tenir com a objectiu
fundacional el redreçament psíquic i tal vegada moral d'aquells que
hi fan estada d'habitud en contra de la seva lliure voluntat.
I
és potser una llàstima, o no, que tan llamineres paraules siguin
posades en boca del tal Bombardini, doncs
que haguessin pogut fer altres personatges, potser un Karamazov, amb tan lloable propòsit,
enlloc d'expandir fins a l'infinit i més enllà, talment en Buzz
Lightyear, la pròpia i evident corporeïtat.
