Resutoran ni ikimashita

Pa amb tomàquet d’aperitiu, anuncia el cambrer, alhora que deixa sobre la taula dues culleres, una per cap, que contenen el que sembla un rovell d’ou cru. Tastin, tastin, ens convida, en resposta a la nostra mirada d’incredulitat. I, efectivament, en omplir-nos la boca amb el contingut de la cullera sentim com se'ns hi escampa el deliciós gust del pa, del tomàquet madur, de l’oli d’oliva i de la sal.

Després encara ens porten un mos de paté de sardina, verat en vinagre, coulant de rovell d’ou, amanida de bonítol, canalons de tonyina, croquetes de pollastre, i un superb filet de bou (d’Àlaba, ens diuen) tot just marcat per la planxa, d’un gust subtilment fumat, acompanyat per quatre bolets, dos tirabecs, un calçot i un poc de patata. Per acabar postres i petits fours, amb un didal de grappa, per tirar avall.

I en sortir no puc més que somriure, quan recordo que hi ha qui diu que jo sé cuinar.