Jōdan

Després d'haver estat, èpica, tràgica, dramàtica i bufa (no necessàriament per aquest ordre), pot la ficció (la ficció literària seriosa, s'entén, no pas res del què puguin llegir aquí), avui dia, no ser irònica? pot, encara, aspirar a alguna cosa més que a riure's de si mateixa? I tant que sí, ens respondran amb entusiasme els defensors del realisme, els dits realistes, que són molts i cridaners, i pels quals la ficció té la més cabdal de les missions, explicar i transformar la realitat, tal com volien els vells marxistes. Però no cal escoltar-los, als realistes, ben cert que no, i encara menys als marxistes, que sembla ser que encara en queden, Déu ens en guard, d'ells i dels seus dogmes, i de les vacances pagades al paradís. La ficció, dic jo (que no sóc ningú, però això tant és), només pot ser irònica, si més no per a poder al·legar, en legítima defensa, a l'hora del preuat fracàs o de l'odiós triomf, que tot plegat no era més que una broma.