O-namae wa nan desu ka (V)

Però una vegada més torno a despertar, aquest cop suat i panteixant, doncs tot plegat (que es pensaven?) no ha estat més que un malson. En incorporar-me i obrir el petit llum del capçal del llit trigo una estona a reconèixer el lloc on sóc, el dormitori de casa, i a la persona que és al meu costat, la meva companya, a qui sembla que he despertat, doncs és de son lleuger. Tenies un malson de fa estona, em diu, i no paraves de demanar per un bell minyó... que potser ara t'agraden els nois? en pregunta burleta. Jo, però, no recordo res, i aprofito que sóc despert per anar a beure un got d'aigua a la cuina. Quan torno la meva companya em diu que miri de dormir, que és tard i demà has de matinar.

Pel matí surto de casa neguitós, em confonc a l'hora d'agafar l'autobús i haig de tornar enrere. Després baixo en una parada equivocada i haig de preguntar més d'un cop, doncs el carrer on vaig resulta ser tan amagat que no l'acabo de trobar, tot i passar uns quants cops pel davant. Finalment l'ensopego, i aleshores ja només em cal buscar a corre-cuita, doncs faig tard, el número vint-i-tres, que resulta ser un admirable casalot, d'aquella arquitectura noucentista que la guerra escapçà. Encara a la porta dono una almoina a un captaire que jeu estintolat contra la façana, i, aprofitant que un bell minyó d'allò més gentil m'obre la porta, entro decidit cap dins, on m'aturo al davant d'un taulell on un encarcarat bidell em demana el meu nom. dErsu_, responc...