El vostre nom, si us plau, em demana, sol·lícit, el bidell de rere el mostrador. dErsu_, responc. Ah, sí, el senyor dErsu_, us tinc apuntat, aquí... però... arribeu tard, em retreu. Oh... no m'ha estat gens fàcil trobar-vos... he hagut de fer més d'una marrada, preguntar... no, no ha estat gens fàcil... per moments em pensava que no hi arribaria mai, m'excuso, i resto en silenci, esperant, per veure si encara podré passar o si bé hauré de tornar un altre dia. Però l'home roman mut, amb la mirada perduda, absent, i ni tan sols quan estossego per reclamar la seva atenció em fa cas. Passo, doncs? li pregunto quan em canso d'esperar. I ara, em respon, de cap de les maneres, prossegueix, trasbalsat, talment jo acabés de dir el més gran dels disbarats. Millor torno un altre dia, doncs...? proposo. Tornar, dieu? no, no, tornar és impossible, a més, fora una irregularitat, ... i ara, si em perdoneu, tinc molta feina, conclou, i tot seguit s'asseu a la seva cadira, tanca els ulls i sembla que s'adorm.
Pss, pss, em fa una veu al meu darrera. I en tombar-me veig a un noi que em crida amb el gest. Ha arribat tard, oi? em pregunta quan m'hi atanso, tothom fa tard, sempre, si és que hi arriba, prossegueix sense deixar-me dir res, són pocs els que ens arriben... vostè és el segon des de què jo sóc aquí... vaig substituir al meu pare, sap, ara fa tres anys, i ell va substituir al seu, el meu avi, i el meu avi al seu pare, el meu besavi, que afirmava haver vist arribar a algú a l'hora. El van fer passar contrariats, explicava, ben contrariats... i ara el millor que pot fer és marxar... si es desperta i us veu, i m'assenyala al bidell que, efectivament, dorm, tindreu problemes.
Jo resto enutjat davant les seves paraules, i amb crits grollers li retrec que no sap amb qui està parlant, que jo sóc en dErsu_, el favorit dels Déus, i que no em vingui amb amenaces, doncs la meva còlera pot ser esborronadora. El xicot, però, comença a riure en sentir-me cridar i m'empenta cap a la porta fins a fer-me fora, recordant-me, per si ho havia oblidat, diu, que ja se m'ha passat l'arròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada