dijous, 15 de febrer del 2007

Watashi wa dErsu_ desu

Vós no sabeu amb qui esteu parlant, exclamo irritat, Jo sóc en dErsu_, el favorit dels Déus. I tot seguit, en aixecar-me i eixir del restaurant, una pluja de sofre i foc cau al meu darrere, destruint per sempre més a qui ha gosat contrariar-me i, de retruc, a la resta de comensals i als veïns de l’immoble, a més d’algun passavolant; doncs si hem de fer cas del núvol de fum que de cop m’envolta, la calamarsada deu haver ensorrat tot l’edifici, de sis plantes, i no pas poques de les construccions veïnes. Tant és, doncs sense víctimes innocents tota còlera resulta ridícula, menyspreable, em dic, en sentir els plors dels supervivents, l’esglai dels vianants, l’udol dels vehicles d’emergència que ja s’apropen.

I, sense tombar-me, enfilo cap a casa enmig de la polseguera, sense ocultar un gest dubitatiu, doncs potser sí que tenia raó el cambrer, i de segon havia demanat lluç, enlloc de turbot. Potser sí.

3 comentaris:

neus ha dit...

Tan és admirat dErsu_, encara que haguéssiu demanat rap, mira que contradir-vos d'aquesta manera, on s'és vist!

;*

Hanna B ha dit...

el client sempre té la raó, com és que cada vegada s'oblida més aquesta gran màxima..??

subal ha dit...

Espectacular Anàlisi Global de l'Assumte