Gràcies, sou molt gentil, em regracia la dona en estat de gravidesa a qui acabo de cedir la tanda. No es mereixen, no porto pressa, li responc, content de poder afavorir a algú sense que això em suposi cap destorb. Oh, segur que si anéssiu apressat també m'haguéssiu deixat passar, donades les meves circumstàncies i la vostra amabilitat, em respon ella, alhora que li demana dos-cents grams de bacallà esqueixat a la dependenta. De cap de les maneres, li replico amb seguretat, si hagués tingut veritable pressa us hagués empès i trepitjat per passar jo primer, sense importar-me ni poc ni massa el vostre estat, de la mateixa manera que si hagués tingut gana us hagués pres el menjar, i, si així m'hagués estat necessari o plaent, hagués disposat del vostre cos i de la vostra vida... Però no passeu ànsia, afegeixo, en veure com la cara li muda de color, fins a dia d'avui he tingut la gran sort de poder satisfer les meves necessitats i capricis, no sabria diferenciar una cosa de l'altra, de manera prou covar... vull dir, civilitzada.
1 comentari:
Francisco Canals, catedràtic de metafísica, possiblement (no, segur) el millor professor de filosofia que ha tingut mai la nostra Facultat, catalanista (a la seva estranya manera i en la intimitat, reivindicant Torras i Bages), tomista, carlista... Sanguini explosiu, deia, amb el rostre rogenc i un gest expressiu de la mà:
- Llegeixin Rousseau, llegeixin... Clar, com que aquí no llegeix ningú res. És que me la sentia, me la sentia al coll, la guillotina, llegint el "Contracte".
Lola
Publica un comentari a l'entrada