No troben que el president de Veneçuela s'assembla cada cop més a la figura històrica de Cèsar, Caius Iulius Caesar? Vides paral·leles, que escriuria Plutarc. Tots dos són militars que basen el seu èxit en el control de l'exèrcit i en una demagògia populista adreçada a les classes més desafavorides, que utilitzen com a força de xoc contra les oligarquies que sota una estètica democràtica senyorejaven prèviament la república, essent per tots dos la democràcia no més que un enutjós destorb que els impedeix governar el país com qui governa una caserna. A més, tots dos tenen facilitat de paraula i són autors de frases cèlebres, el veni, vidi, vici, o l'alea jacta est de Cèsar, i ara l'uhh, ahh, Chávez no se va, de Chávez, doncs ni l'un ni l'altre són amics de marxar. Potser la figura de Cèsar gaudeix d'una pàtina de respecte que Chávez encara no té, però temps al temps, doncs segur que d'aquí dos mil anys els estudiants de llengües mortes faran exercicis de traducció amb els discursos de Chávez, com qui ara tradueix La guerra de les Gàl·lies. I si be és cert que la carrera professional de Cèsar va ser més reeixida, passant a foc i sang la meitat del món conegut, aquells eren altres temps, i no per això s'ha de magnificar la figura de Cèsar, que vista de prop devia ser tan menyspreable com la de Chávez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada