I al final del dia, després d'anar atrafegat d'aquí cap allà aqueferat en mil nicieses, sense temps per a res i apressat per tot, decideixo fer memòria i recordar allò que no s'ha esdevingut. I al llit, abans de tancar els ulls i caure en el son, recordo amb precisió i plaer les estones de lleure, els plaers dels sentits i el goig del pensament, les menges exquisides i l'agradosa lectura. Doncs trobo que entre allò que s'ha esdevingut i allò que s'hagués pogut esdevenir, o allò que m'hagués plagut que s'esdevingués, no hi ha cap motiu per discriminacions, i que tant és si allò que em plau recordar no ha succeït mai.
Totalment d'acord! Molt ben fet!
ResponEliminaA mi em plau recordar un dinar acompanyada, un passeig enmig d'un bosc frondós, un pastís de xocolata, un massatge... i un suma i segueix.
suspir. què hi farem, si no hi ha més remei, benvingut el remei...
ResponElimina