Wasumasu

Oblidem-nos d'Antígona, i també, és clar, de tot el casal dels Labdàcides. Oblidem-nos dels déus i de llurs titelles, els dits herois. Oblidem-nos dels narradors, dels immortals aedes que ho glosaren tot en bells hexàmetres. Oblidem-nos dels que vingueren després, dels que en bucòlic llatí ens feren el que som. Oblidem-nos de la suposada davallada, de la dita foscor i de l'esplendorós renéixer. Oblidem-nos dels poetes, dels dramaturgs, dels narradors, dels grans novel·listes del XIX, de les avantguardes i de l'eclecticisme que les seguí. Oblidem-nos dels formalistes, estructuralistes i postmodernistes. Oblidem-nos, fins i tot, dels infrarealistes i dels realvisceralistes. Oblidem-nos del diari que acabem de llegir, i de tot allò que algú, qui sigui, ens hagi dit mai. Oblidem-nos, doncs, de tot i de tothom, i potser així, ni que sigui per un instant, ens podrem enganyar, doncs bonica és la mentida i plaent l'engany, creient que allò que escrivim, si és que arribem a escriure res, ho escrivim nosaltres.