Ame

Al carrer, fugint d'una forta tamborinada, ensopego amb E, de qui fa temps que no en sé res. Contents per la coincidència encaixem i ens afanyem a refugiar-nos en un petit bar de la vora, fosc, brut i buit. No, buit no, doncs d'un racó s'alcen tres noies, rastes als cabells, parpelles fosques, quincalla per tot el cos i alè de ginebra, que ens saluden amb gest groller. Salud, dErsu_, grafòman pocapena, exclama la primera. Salud, dErsu_, premi Planeta, la segona. Salud dErsu_, Nobel de literatura, la tercera. I encara es tornen a alçar, a tomballons, per saludar a E. Salud E, diu la primera, salud E, la segona, salut E, la tercera, abans de caure, totes tres, en el son alliberador dels embriacs. .

E., i jo ens mirem sorpresos, i com que tots dos som persones llegides i sensates, no els fem cap cas. Però saben el teu nom, puntualitza E. I el teu, responc jo. Per sort la pluja escampa aviat i sortim al carrer, on un home de gran embalum ens espera. Senyor dErsu_, crida en veure'm, permeti'm que em presenti, em dic Lara, José Manuel Lara Bosch, i vinc a oferir-li el proper premi Planeta. No, no em mal interpreti, afegeix, en veure el meu gest d'enuig, no li vull vendre cap llibre, només vull que l'escrigui. Bé, no exactament, doncs com és habitual ja tenim el llibre escrit. Vostè només haurà de figurar com a autor i embutxacar-se el premi.

Un cop a casa, la meva companya es mostra entusiasmada amb el que li explico, no pas pel Planeta, sinó pel futur Nobel, doncs per ella qualsevol excusa és bona per a viatjar, i una hipotètica estada a Estocolm l'enllamineix d'allò més. Però hauré de llogar un frac i fer un discurs, i ja saps que sempre m'embarbusso, em lamento. Però diuen que Estocolm és molt bonic, respon ella, aliena al desànim. I abans hauria d'escriure alguns llibres per justificar el premi, afegeixo. I això no ho pot solucionar el senyor Lara?, perquè si ho has de fer tu la cosa va per llarg, es lamenta, ara amoïnada davant una possible demora. Suposo, responc, suposo...