Pero entonces sobrevino la decadencia. Se comenzó a recurrir a la inteligencia y emergió la astucia. Llegeixo amb disgust creixent Bao Jingyan, autor xinès del segle tercer de qui no se sap res del cert, doncs fins i tot es dubta de la seva existència, essent potser el seu nom no més que un pseudònim. En les paraules de Jingyan retrobo tots els tòpics habituals al voltant del mite del bon salvatge, talment estigués llegint la famosa (i falsa) Carta del gran Cap Seattle al president dels Estats Units d'Amèrica, o un manual d'auto-ajuda new age d'inspiració Roussoniana. Només que el senyor Jingyan és molt anterior, tant, que potser fou el primer a condemnar per escrit no ja el progrés, sinó la pròpia intel·ligència, a la que culpà de tots els mals que ens allunyen de l'arcàdia primigènia. Si fa no fa com Millàn-Astray, poc amic també de la intel·ligència, doncs no per res la utopia ha infantat els més cruels totalitarismes.
También se atribuye a Hermann Göring aquella frase de "Cuando oigo la palabra cultura, cojo mi revolver".
ResponEliminaNo puede ser casualidad de tantos regímenes totalitarios hayan renegado de la inteligencia.
Que esto tenga alguna relación con la utopía, me parece una tesis interesante. Las utopías suelen ser peligrosas. Sobre todo cuando no se las entiende como meros constructos ideales que en absoluto reclaman ni pueden reclamar su realización efectiva.