Un cop sóc dins trobo les prestatgeries i les taules de novetats força esponjades, lluny de l'atapeïment habitual, i en atansar-me i llegir algun dels títols exposats resto sorprès, doncs aquells no són pas els llibres que hom esperaria trobar-se en aquella llibreria. Una de les venedores, però, en resposta a la meva perplexitat em diu que vagi al fons de la botiga, al soterrani, afegeix, que han fet una ampliació i a l'entrada només tenen productes per a passavolants. I sí, al fons de la botiga trobo unes escales que m'acaben portant a una mena de balcó circular que defineix el perímetre d'una enorme cova cilíndrica, d'una alçada imponent, tota ella folrada per més llibres dels que hom és capça d'imaginar. Un cop a la cova, però, no trobo allò que busco, i en preguntar a la dependenta d'abans, que sembla com si m'empaités, em respon que allò que cerco ho trobaré a la sala del costat. Per arribar-hi, però, cal enfilar-se de nou al balcó mitjançant unes cordes nuades que no faciliten gaire l'ascensió. Encara menys quan a mig pujar trobo més cordes, aquestes horitzontals, en un reguitzell de ponts de mico que ves a saber cap a on menen. En tombar-me i veure que l'amable dependenta de cabells curts em fa un gest, trenco per un dels ponts, però de seguida em trobo perdut enmig de la selva, envoltat per mil sorolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada