Desitjable, allò que és de desitjar, que ens atreu fins al punt de voler-ho atènyer o posseir, és, potser, la categoria que hauria de substituir a la de veritable, allò que és conforme a la veritat, conformitat a allò que és, ha estat o serà.
Cal, però, parar atenció i no confondre allò que és de desitjar amb allò que es desitja, essent aquesta nímia subtilesa sintàctica la que fa que la categoria de desitjable, encara que preferible, sigui tan irrellevant com la de veritable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada