Watashi no rūchin

Cada cop que algun conegut em parla de fer alguna cosa per fugir de la rutina mostro la meva sorpresa i miro d'esmenar-lo. Per canviar de rutina, voldreu dir, li responc. No, no, per fugir-ne, acostuma a insistir el meu conegut. És aleshores que l'atabalo amb el meu habitual excurs sobre les virtuts de la rutina, i de com actuar per habitud ens permet alliberar-nos de les innúmers i enutjoses petites decisions que caldria prendre a tothora per tal de perllongar la nostra existència, si no visquéssim dins d'una alliberadora rutina perfectament establerta. D'aquesta manera, afegeixo, alliberats de l'obligació de decidir a tothora, ens podem deixar agombolar pels fets i dedicar el nostre pensament a allò verament important, concloc. I què és allò verament important? m'acostuma aleshores a preguntar el meu interlocutor. No en tinc ni idea, responc convençut abans d'afegir la darrera obvietat, però això tant és.