dErsu_! em crida Jota de lluny. Què us heu tornat un moralista? què és això de donar lliçons de viure? afegeix, encara cridaner, tot i que ja ens hem trobat i encaixat. I ara, provo d'explicar-me, ja arribats a la parada del vint-i-dos, només miro de convèncer-me d'allò que crec saber, afegeixo. Però que us empatolleu, dErsu_ , convèncer-vos d'allò que creieu saber? però no éreu vós aquell qui defugia tota certesa? em demana, si bé no cridant, si amb un to de veu que desperta l'atenció d'aquells que amb nosaltres també esperen l'autobús. Per això mateix, per mirar de contradir-me, doncs prou sabeu com de necessària m'és la contradicció. I ara és una dona que també espera l'autobús qui em diu que el que jo intento expressar no és pas una contradicció, sinó una paradoxa, en reafirmar-me per contradir-me, o contradir-me per reafirmar-me. Prou! crida escandalitzada l'adolescent que com cada matí seu al banc de la parada, enllustrar la feblesa del propi pensament amb retòriques egotistes no és cap paradoxa, només una bestiesa, i qui no sap expressar amb claredat el propi pensament no té cap pensament, sentencia amb una seguretat del tot aclaparadora, abans d'afegir, davant de l'esverament de la nostra mirada, que això és el que diu el seu professor de matemàtiques, quan algú s'excusa dient que sí ho sap, però que no ho sap explicar, en embrollar-se amb alguna resposta, com ara, afegeix, fèieu vós.
Abans, però, de poder replicar com cal, arriba l'autobús i avortem la discussió, doncs el conductor és un reconegut utilitarista, lector de Bentham i Hume, que no permet, sota cap concepte, debats de dubtós profit al seu vehicle, circumstància que m'obliga, molt a contracor (en restar la meva posició en entredit per la manca de resposta a l'argumentació de l'adolescent), a donar per conclòs l'escrit d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada