Dos estudiants enganxaven cartells, un altre feia de guaita. Amb aquella foscor no es podia distingir de què es tractava, però segur que era una acció que proporcionava bona consciència a tots els que hi participaven, escriu Jörg Fauser a Matèria Primera.
I serà que el senyor Fauser devia ser més bona persona que no pas ho sóc jo, però el cas és que aquell que ara sóc és de l'opinió que tot acte revolucionari no és més que oci, no més que una manera de passar l'estona en companyia d'altres desvagats que d'aquesta manera creuen poder defugir el neguit de viure, talment provar de salvar als altres ens alliberés de la pròpia desolació. O potser és el senyor Fauser qui devia ser més mala persona que no pas jo, en considerar als revolucionaris com a persones mancades d'enteniment, doncs només algú mancat d'enteniment fora capaç de creure en la pròpia bondat.
Muy interesante, sí que tenemos las capacidades de accion atrofiadas..
ResponElimina