Naze ureshiku omoimasu ka

No hi ha res de més segur per guanyar-se la simpatia d'algú que l'afalac sistemàtic. Lloar sense mesura la seva intel·ligència o la seva planta, encara millor totes dues coses, intel·ligència i planta, encara que es tracti d'un talòs sense parangó o d'algú d'una lletjor també sense parangó. I si al tal algú li plau omplir papers, només caldrà lloar-li l'escriptura, encara que la seva prosa no sigui més que un presumptuós garbuix de tòpics mal redactats i farcits d'errors com els que aquí es poden llegir. Si fins i tot el savi, aquell que més hauria de sospitar de l'afalac, el trobarà just i encertat, no més que el degut reconeixement a la seva intel·ligència, talment el babau, que restarà encaterinat per un reconeixement que d'habitud li és negat.

Ja ho saben, si són tan insensats com per voler-se guanyar la simpatia d'algú, només cal que l'afalaguin sense mesura. Després, però, no s'hi val a lamentar-se.