Un cop sopat, amb els infants ja dormits i el pensament emboirat per l'agradosa malta, no em puc estar d'admirar l'excel·lència de la feina feta al llarg del dia, de l'encert de les decisions preses i de la justesa de les paraules dites, i, ja posats, m'admiro també de la formosor de la meva persona i de la superlativa grandària i ferma erectabilitat del meu penis. Em trobo, doncs, en un estat d'ànim excel·lent, que més que convidar-me al merescut descans em crida a fites més agosarades i ambicioses, com ara salvar a la humanitat de tot mal. Afortunadament l'embriaguesa no m'emboira del tot el pensament i de seguit m'adono de la grossa insensatesa del meu propòsit: salvar a la humanitat? i ara, el que cal és exterminar-la! em dic, convençut que ara sí el meu objectiu és encertat i admirable, just i necessari. Però abans no pugui prendre les divines armes i davallar les escales prest pel carnatge, la son em guanya i resto amb la consciència i la voluntat suspeses, fins al punt que un discret fil de saliva comença a regalimar-me d'entre els llavis embrutant l'amorós coixí, doncs fins i tot, els favorits dels Déus, bavegem quan dormim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada