Sumimasu (III)

I com si amb una no en tingués prou, tres són les vides que, simultània i/o alternativament, crec viure al llarg del dia.

Primera i més gustosa, sens dubte, la que trobo en la lectura, quan desplaçant-me dalt del catorze, o fent temps aquí o allà, o plàcidament reclòs dins la privadesa de la pròpia llar, em deixo bressolar pels pensaments de l'autor de torn, que m'acostumen a oferir molt més del que pugui jo mai arribar a abastar per mi mateix. Segona, i potser menys llaminera, però Déu n'hi do, aquella que imagino a partir dels desconeguts que ensopego al meu pas, certament moguda i digna del mes inversemblant dels fulletons, encara que potser no prou sensata per ser viscuda, però sí prou insensata per ser recordada. I finalment aquella que m'ofereixen familiars, coneguts i saludats, certament prosaica i banal, però sens dubte confortable, una vida, aquesta sí, que potser paga la pena de ser viscuda, encara que potser millor no recordar-la gaire, ni fer-ne gaire esment.