Basu de ikimasu ka (II)

Malauradament, de seguida m'adono que l'autobús ha estat segrestat per un escamot de psicòpates homicides, i el que ens semblava un amable gest per part del conductor no ha estat més que un parany per part del cap de l'escamot, tal com se'ns fa evident en veure com a la part del darrera de l'autobús s'amunteguen els cossos sense vida dels dissortats passatgers que han pujat a l'autobús en parades anteriors. Em cal, doncs reaccionar amb prestesa si no vull que nosaltres acabem, també, dalt de la pila de cossos inerts, i és per això que m'apresso a prendre l'esmolat glavi, i al crit de desperta ferro! escometo als membres de l'escamot, que sobtats per la meva actitud decidida no ofereixen cap resistència consistent a la meva empenta i resten esventrats en un tres i no res. Però és just aleshores que restem aturats per un important dispositiu dels Mossos d'Esquadra, que alertats per algun vianant dels fets que s'esdevenien dalt de l'autobús, no poden pas permetre la lliure acció d'escamots de psicòpates homicides, en ser l'homicidi un lleig delicte. Aleshores, és clar, als ulls del caporal dels Mossos que pren el control de l'autobús, les coses més aviat semblen el que potser no són, és a dir, els psicòpates homicides per mi esventrats semblen innocents víctimes i jo semblo el capitost de l'escamot, essent el petit A i la seva germana els meus sanguinaris còmplices.