Ja fa un cert temps vaig prendre una decisió que afecta d'una manera molt secundària, discreta i negligible al meu cos moridor. Una decisió que no m'ha representat cap avantatge ni inconvenient, i que els canvis que ha provocat en el meu cos moridor són d'una tal migradesa que només un observador excessivament amatent del meu cos moridor podria arribar a adonar-se dels efectes de la decisió presa, duta a terme i no esmentada. I dic no esmentada en tractar-se d'una decisió tan petita i insignificant que no paga ni tan sols la pena d'ésser esmentada.
No obstant això, tot i la irrellevant insignificança de la decisió presa, duta a terme i no esmentada, la meva satisfacció és majúscula. I des del dia que vaig dur a terme la decisió no esmentada no passen ni cinc minuts que no hi pensi amb viva satisfacció, talment hi hagués un abans i un després en el meu cos moridor. Satisfacció, en tot cas, no només excessiva i mancada de fonament, sinó, sobretot, viva i evident, fins al punt que em permeto escriure que ja fa un cert temps vaig prendre una decisió que afecta d'una manera molt secundària, discreta i negligible al meu cos moridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada