Watashi wa kuma desu

Avui, en llevar-me, m'ha plagut ser un ós formiguer. M'he tret el pijama, m'he estirat el nas fent pinça amb dos dits, i despullat he baixat al carrer on, de quatre grapes i amb els ulls mig aclucats (els óssos formiguers tenim una visió deficient), he començat a cercar les saboroses formigues. Però, abans que en pogués trobar cap, he sentit com una veu coneguda em cridava, ep, dErsu, que fas despullat i de quatre grapes pel carrer, que crides l'atenció i te'n constiparàs, i de seguit he reconegut l'assenyada veu de J. No m'atabalis, sóc un ós formiguer i cerco formigues i tèrmits, he respost. Els óssos formiguers no parlen, ha dit J., i tu com ho saps, setciències? si jo parlo, i jo sóc un ós formiguer, els óssos formiguers parlen, he sentenciat. Deixat estar de sil·logismes pocasoltes, a més, no tens aspecte d'ós formiguer, ha afegit J. I tu a qui creuràs, a mi o als teus ulls, empirista de pa sucat amb oli? Vull ser un ós formiguer i sóc un ós formiguer, i d'una empenta me l'he tret de sobre i he continuat vorera enllà, alhora que el vent s'emportava les darreres paraules de J., voler no sempre és poder, dErsu, no sempre...