És possible que de vegades es confonguin i creguin que aquí poden llegir els meus pensaments, entenent per pensament un conjunt d'idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc., propis d'una persona (jo mateix, en aquest cas). Permetin-me que els esmeni, doncs l'únic que aquí poden llegir són els meus records, és a dir, el que recordo del que he manllevat d'aquí i d'allà a l'hora de llegir o escoltar als altres, o allò que recordo del meu passat, que ve a ser el mateix. I és per això, per aquest origen dispers, per l'assistemàtica apropiació d'un material contingent, i per la manca de reflexió posterior, que tot el que aquí poden llegir, i ho escric sense cap recança, no té ni cap ni peus.
Polo, un professor brillantíssim de metafísica de la Universitat de Navarra i que gasta molta mala llet (quina coherència: brillant,universitat Navarra, mala llet...) va deixar sec a un alumne que li deia "jo penso...", amb un "Vostè no pensa, imagina".
ResponEliminaAmb els anys, "penso" que caldria prendre-s'ho com un elogi.